L'altre dia vaig provar d'utilitzar el mot idiota amb el seu sentit original i em vaig sentir coaccionat a buscar l'etimologia d'hòstia, com a resultat. Heus ací el que he trobat:
Ja en té de curiós, ja, l'etimologia d'hòstia; resulta que (molt probablement) no ens prové de l'hòstia consagrada que es dóna al finalitzar la comunió, a la religió catòlica. No, la paraula (l'hòstia blasfema), sembla ser una deformació d'un antic verb català molt usat a l'antiguitat: el verb ostar. Aquest verb prové del llatí obstare, que s'utilitzava tant per dir obstaculitzar, com per foragitar a objectes o gent del mig del teu camí (p.e.:Obsta!=Sur‿d'enmig!). Aquesta expressió, la podem trobar, a part d'en català, en francès (ôte!) o en italià (òstia!).
Així doncs, el nostre ús de la paraula hòstia podria ben venir d'aquesta interjecció primigènia i gens irreverent, que, alhora, es confongué amb l'hòstia consagrada, donant lloc així, a la interjecció pluralment usada.
Una curiositat, ara parlant d'hòstia: en italià es va deformar el mot per eufemisme, i també s'utilitza ostriga!, en basc (agafada per préstec) ostera!, així doncs, els catalans, per no ser menys, el vam deformar com ostres!. Sempre amb aquesta -r- trencant la contundència del mot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada