Segons els relats, quan hom baixés a l'inframón es trobaria amb un reialme d'aspecte trist i desolat, amb una terra erma i xorca, sense cap mena de flors ni d'animals tret d'un gos, el déu i certs personatges divins que trobarem més endavant.
Però d'aquest reialme ens fixarem, ara, amb una estança on hi ha tres velles de tot menys entranyables, són les moires (Μοῖραι=repartidores). Aquestes velletes són de fet tres germanes: Cloto (Κλωθώ=la filadora) que fa ús d'una filosa, Laquesis (Λάχεσις=la que tira la sort) que col·loca el fil dins el fus, i Àtropos (Ἄτροπος=la inevitable) que talla el fil enfusat amb unes tisores d'or. Heus aquí qui són aquestes tres dones, doncs: la personificació del destí. Decideixen el naixement, la durada i la fi de les vides, i és per a això que treballaven, inexorablement i sense poder dedicar-se a res més. En la mitologia romana s'anomenen parques, del llatí parcere, estalviar. Però, si un es para a llegir l'edda poètica trobarà dos versos que fan així:
Però d'aquest reialme ens fixarem, ara, amb una estança on hi ha tres velles de tot menys entranyables, són les moires (Μοῖραι=repartidores). Aquestes velletes són de fet tres germanes: Cloto (Κλωθώ=la filadora) que fa ús d'una filosa, Laquesis (Λάχεσις=la que tira la sort) que col·loca el fil dins el fus, i Àtropos (Ἄτροπος=la inevitable) que talla el fil enfusat amb unes tisores d'or. Heus aquí qui són aquestes tres dones, doncs: la personificació del destí. Decideixen el naixement, la durada i la fi de les vides, i és per a això que treballaven, inexorablement i sense poder dedicar-se a res més. En la mitologia romana s'anomenen parques, del llatí parcere, estalviar. Però, si un es para a llegir l'edda poètica trobarà dos versos que fan així:
Ask veit ek standa, heitir Yggdrasill hár baðmr, ausinn hvíta auri; þaðan koma döggvar þærs í dala falla; stendr æ yfir grœnn Urðar brunni. Þaðan koma meyjar margs vitandi þrjár, ór þeim sal er und þolli stendr; Urð hétu eina, aðra Verðandi, skáru á skíði, Skuld ina þriðju; þær lög lögðu, þær líf kuru alda börnum, örlög seggja. | 
«Les parques»
«Les nornes»
| An ash I know, Yggdrasil its name, With water white is the great tree wet; Thence come the dews that fall in the dales, Green by Urth's well does it ever grow. Thence come the maidens mighty in wisdom, Three from the dwelling down 'neath the tree; Urth is one named, Verthandi the next, --On the wood they scored,-- and Skuld the third. Laws they made there, and life allotted To the sons of men, and set their fates. |
Aquí és on trobem la primera atestació a l'edda poètica sobre qui regava el gran freixe Yggdrasil. Però si ens fixem en la segona estrofa ens parla de qui viu a les arrels: tres germanes, ja molt velletes i molt sàvies. Urd (Urðr=el fat) que, fila que fila, passa l'estona, amb breus pauses per regar el freixe; Verdandi (Verðandi=el present), que teixeix amb el fil de sa germana incansablement; i finalment, la més gran, és Skuld (=el futur), ella dona per acabat el teixit, tallant el fil que el sosté.
Molta gent, i crec que de manera encertada, han trobat un cert paral·lelisme entre aquesta porció de la mitologia nòrdica i de la mitologia grega. Realment, són dues imatges ben semblants i curioses, segurament, com molts afirmen, provinent d'una més antiga mitologia comuna.
Molta gent, i crec que de manera encertada, han trobat un cert paral·lelisme entre aquesta porció de la mitologia nòrdica i de la mitologia grega. Realment, són dues imatges ben semblants i curioses, segurament, com molts afirmen, provinent d'una més antiga mitologia comuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada