Finals d'estiu del 2012, a St. Gironç, a una encantadora plaça porxada. Si et situes allà, a mà esquerra d'esquenes al Salat, hi trobaràs un racó polsegós, plè a vessar de paper enquadernat (per fora, per dins, per dalt i per baix...). D'aquells llocs que veus i dius: "Aquí hi he d'entrar a nedar... (i tossir)". Doncs bé, com deia... sí, una llibreria de vell amb tots els ets i uts, on segurament trobaria allò que feia temps que buscava: un cançoner, o alguna cosa semblant, que despertés el meu interès... I si el vaig trobar...!
Després que el botiguer ens digués que, a part de partitures, no tenia cap cosa semblant a un cançoner. Sí, bé... no ens vam donar per vençuts, no pas! i vam resseguir minuciosament cada llom (que n'és de suculenta aquesta paraula) fins a trobar un llibre titulat...
La chanson du pays
És un llibre que el mires per fora i dius: "és maco, sí!", el mires per dins i dius: "és preciós...!". Però quan el començes a fullejar, a mirar amb atenció, a llegir i a entonar (o almenys intentar-ho) alguna noteta amb un pifre. Quan veus els gravats de cada regió, quan veus la dedicatòria, no sé... se't va atresorant dins el cor i desitges de treure'n el màxim de suc. I desitges compartir-lo. I... . I... Molts I's!!! moltes ganes que tenia ja d'escriure aquesta entrada, i havia escrit el títol i estava esperant a que em vingués el moment. Ara ja està, ja la puc compartir. Així doncs, aquí deixo alguns troçots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada