Assegut en un banc, comtemplava el seu entorn. El moviment dels passejants, el soroll dels cotxes. Va ser llavors quan, en silenci, se'n va anar...

***

Absort i mirant els cotxes aixeca una pota i amb força empeny el terra, el prem. Aixeca una altra pota i fa exactament el mateix. Camina per inèrcia, el seu cap bull de pensaments. Moltes coses que cal millorar, aixo ho té ben clar. Molts projectes per emprendre, (a dojo, n'hi ha!). No ho acaba de veure, però té ganes de moure's, té ganes de fugir i de fer temeritats. De no quadricular-se ni quedar-se assentat; no està fet per no queixar-se, però... Paraules són paraules, i si no estan al diccionari, bé haurem les d'inventar!

Ell, que en té, de tot! i d'aquest tot ja no en vol més. Vol reordenar... (Sembla una endevinalla, per tant: "què és?"). Se'n va a regar el jardí i un grapat d'ocells canta, és una joia de sentir-los. Amb això vol pensar, però el sol despunta i alguna cosa li rossega la panxa. Sí, hi pensa molt però no en treu l'aigua clara. És una qüestió molt difícil. (Bé, tampoc és que sigui de vida o mort). Millor que tiri pel dret. Així de bèstia. Sí, ja ho ha fet. Ja no hi ha marxa enrera. No-no, no pas. Però almenys la seva panxa s'ha calmat. I ara,quan acabi de fer-ho, podrà dir: 

"Manoi!, que bé que he esmorzat!"