Bistecs, amanides i muntanyes.

Aquests tres elements, en català, poden portar un gentilici. Sabeu de què estic parlant? doncs... del bistec rus, l'amanida russa i la muntanya russa. Els dos primers, receptes de cuina i el segon, en certa manera, per treure-ho tot. Però, com és que se'ls diu russos? És potser perquè tenen un orígen comú a la terra dels Varegs? Bé, ara ho intentarem esbrinar un per un.

Començarem per la muntanya russa. Encara que sorprengui, la muntanya russa es va inventar fa una pila d'anys, potser no amb la mateixa aparença, ni de bon tros, que ara, però si amb una funcionalitat similar, la de fer esglaiar als seus usuaris amb baixades sobtades i plenes de rialles. El seu origen es remunta a una data incerta, quan els russos feien uns turons, uns bons turons de 30 metres d'altura (pel cap baix), amb neu i gel; amb desnivells de 50º, que es reforçaven amb estructures de fusta, i amb pujades i baixades, s'usaven per llançar-s'hi en trineu i anar lliscant per inèrcia, passant així l'estona. «Amb un got de vodka, és clar»

Amb tot, que en aquestes, un empresari francès, el s.XVIII va decidir modernitzar i construir Montagnes russes (així les anomenaven ells) a París, i va veure que tenien èxit. D'aquí que es van anar desenvolupant tècniques: carrils enlloc de gel, vagonetes, bucles, i moltes altres coses... Fins arribar avui en dia, que aquestes muntanyes russes, amb les velocitats a què arriben, sí que et deixen glaçat.

La segona paraula que em mou a fer l'entrada és el bistec rus, paraula amb un cert detriment vers la seva cosina hamburguesa. Aquest sí que és un bon enrenou. L'origen, pel que he trobat en fer una bona cerca, és força confús, i no queda gaire clar si ens prové del bistec tàrtar (carn picada crua i ou) o d'algun altre avantpassat similar. Malgrat tot, he trobat en un blog una informació, que és força curiosa: l'enciclopèdia Larousse recull dues entrades, la del «Bifteck à la hamburgeoise dit aussi à l’allemande» i el «Bifteck a la russe dit aussi bitoke». El que els diferencia és que un es fa amb ou, i l'altre sense.

Finalment ja només ens queda per explicar l'amanida o ensalada russa. Aquesta sí que té un inventor, un origen i un final ben clars. El 1860 Lucien Oliver, un famós xef francès d'un restaurant moscovita, va inventar la recepta. Malgrat tot, el seu nom no es deu a que fos a Rússia on es va inventar, de fet, en la majoria de llocs se l'anomena amanida/ensalada Oliver. El 1917, amb la revolució russa, un grup d'aristòcrates russos se'n van anar a França i van difondre-hi la recepta. D'allí, ràpidament ens va arribar amb el nom dels seus portadors i no del seu creador. I així va quedar.