Una visita a la mitologia nòrdica.

Estem davant d'un gran freixe, aquell que alberga els Nou Mons. Baixant pel seu tronc, saludem l'esquirol Ratatösk, que transmet els cotilleigs de l'Àguila sense nom i el falcó  Veðrfölnir (que habiten a la copa de l'arbre), al dragó Níðhöggr...

Un moment! Potser que abans de continuar situem el lector.

Així com a la mitologia clàssica trobem l'Inframón, el món dels humans (la Terra) i el món dels Déus, en la mitologia nòrdica hi trobem un conjunt de nou mons diferents. Tots aquests mons s'allotgen dins un gran freixe, les característiques del qual ja s'explicaran més endavant.
Per entendre-ho millor, donada la dificultat que presenta tenir nou mons dins un freixe, dividirem el freixe en tres sectors, que seran: les arrels, el tronc i la copa.
Així doncs, i com si fóssim esquirols anirem, des de dalt de la copa, descendint fins arribar a les arrels, on començarem a excavar:

I-La Copa

A les branques de més amunt trobem una fauna ben curiosa. Es tracta de l'àguila sense nom, on reposa, entre els seus ulls, el falcó Veðrfölnir, una imatge un pèl extravagant. Aquests són els mons que hi ha a la copa.

• El Múspellsheimr, que en nòrdic antic vol dir llar o món (heim) de  foc (Múspell). Aquí és on viuen els gegants del foc. D'aquest món és d'on provenen els objectes brillants que pengen del cel, entre d'altres, les estrelles. Està situat al sud de la copa.
• L'Ásgarðr, que vindria a ser la terra dels Aesir, se situa al bell mig de la copa i està envoltat tot per unes muralles inacabades. Els Aesir són els Déus per excel·lència, els de la batalla, la força, el poder, la brutalitat i demés. És a l'Asgard on se situa el famós Valhalla.
• L'Ālfheimr, que significa la terra dels elfs lluminosos o blancs. Està localitzat al costat de l'Asgard, més o menys al centre de la copa també.
• El Vanaheimr, que es refereix a la terra dels Déus Vanir, es localitza prop també de l'Asgard. Els Vanir eren  una altra classe de Déus, menys poderosos, associats a la fertilitat i a les arts màgiques. Aquests Déus van estar una temporada en guerra amb els Aesir, que es creu que podria haver estat una recreació de la guerra entre els pobles indoeuropeus i els preindoeuropeus.

II-El tronc

Al tronc és la part intermitja del Gran Freixe, i és on se situen els dos grans habitants de l'Univers. Aquí hi trobem quatre cèrvols: Dáinn, Dvalinn, Duneyrr i Dvalinn. A part de la fauna, al tronc, hi trobem dos mons:

• El Miðgarðr, que es refereix a la terra del mig, és on habiten els éssers humans, és a dir, la Terra. El Mídgard està envoltat per una palissada que la protegeix de l'Útgard (el conjunt de mons exteriors), car allí hi viuen els gegants, els Déus (bons i dolents), les bruixes, els ogres i les demés criatures que poden atemorir un home. De fet, el Mídgard està construït a partir del cadàver del primer gegant, anomenat Ýmir.
• El Jötunheimr, que significa la "terra dels Jötuns", circumscriu el Mídgard i és molt muntanyós. Els Jötuns, o gegants de roca i gebre, viuen en aquestes muntanyes tan escarpades, on hi ténen les seves coves. Són el perill principal pels homes que viuen al Mídgard, degut a la seva proximitat.

Quan al Mídgard es veu un arc de St. Martí, el què en realitat es divisa és el camí que mena a l'Àsgard, la llar dels Déus.

III-Les arrels

A les arrels hi trobem coses força xocants. La primera de fet, són elles mateixes, només hi ha tres arrels:

La primera porta a la font Hvergelmir, la deu del fred.

La segona mena a la font del coneixement i la saviesa, custodiada pel gegant Mímir.

Finalment, la tercera fa cap a Urðarbrunnr, la font d'Urd.

A part de les fons, hi trobem un seguit de cucs i un dragó que millor no us el trobeu, el Níðhöggr, que corquen i rosseguen les arrels per tombar l'arbre. I també hi trobem els tres mons que queden, que per trobar-se a sota les arrels i amb aquests precedents, seran foscos i tenebrosos, de quina manera si no! Heus-los aquí:

• El Niflheimr, que duu en el nom la "llar de la boira", és on viu el dragó Níðhöggr. És un lloc gèlid, llòbrec i obscur.
• El Niðavellir, era el lloc on vivien els nans, uns éssers treballadors, baixets i amb forma humana. També vivien aquí l'antítesi dels elfs blancs, és a dir, els elfs obscurs.
• El Helheim, que significaria el "lloc amagat", el trobem, quan ja no estem vius, al racó més gèlid, llòbrec i obscur del Niflheimr. El custodia una geganta anomenada Hel, i hi van a parar els que morien de vell o de malaltia. Qui hi entra no hi surt, però depenent de com un s'havia portat i el judici que rebia, estava destinat a unes àrees del Helheim o unes altres. És important saber que inclús els Déus (que són mortals aquí) tampoc podien sortir un cop entrats.

Per acabar la descripció del freixe cal parar esment amb un esquirol que ens hem anat trobant a mesura que viatgem, l'esquirol Ratatösk. Aquest animalet es dedicava a explicar les xafarderies que s'explicaven l'àguila i el falcó de la copa, al temible dragó de les arrels.