Fa un temps que, per la revista La Ratlla groga, de l'escola on estudiava, donava un tomb per internet buscant informació per l'article que havia d'escriure per la revista: Etimologies curioses i inesperades..
Vaig anar a parar a un blog dedicat a les etimologies de les parèmies o frases fetes i allí vaig endinsar-me, amb alegria, a llegir-ne el seu contingut. Una de les parèmies que em va cridar més la curiositat fou la que dóna nom a aquesta entrada, ço és, Nou de trinca.
Aquesta parèmia té certa història, es remunta a l'època en què Barcelona estava emmurallada, i quan el barri del Raval se situava a les afores poc transitades. Pels volts de la plaça del teatre, al carrer dels Escudellers, hi ha el carrer del Gínjol. Aquest carrer antigament s'anomenava del Palmall.
El palmall era un dels tants jocs de pilota que existien, avui ja pràcticament perdut, consistia, fins on m'ha arribat, a fer botar una pilota de cuir. Fou un esport a vegades prohibit per les discussions i baralles que comportava, i d'altres vegades permès com a pràctica esportiva pels soldats i alhora esbarjo.
Deixant de banda el joc en sí, em fixaré en quin era l'argot dels jugadors, concretament en dues paraules: el verb trincar-la (fer votar la pilota) i el trinquet (el lloc on es jugava).
La història comença, doncs, a l'hora de confeccionar una pilota. La feien els sabaters amb parracs de cuir gruixut, cosint-lo. El resultat era una pilota abonyegada per totes bandes. Malgrat tot, això no era un obstacle a l'hora de jugar, car quan la feies botar (és a dir la trincaves), prenia ràpidament la més o menys idònia forma esfèrica.
Amb tot això hom veia ràpidament si una pilota estava ja trincada, o si, per contra, estava per trincar. Heus aquí, doncs, el mot nou de trinca (nou per trincar).
Amb això, doncs, espero haver trincat el blog.
Vale, tal com dirien els llatins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada