El claustre

Com pot ser? Ningú no el sent,
el festeig d'aquest ocell?
Canta i canta cap el claustre,
i la gent... prou passa d'ell!

A la branca del xiprer,
ho observa tot ben atent
car al ficus hi ha una ocella
que, d'ell, se n'està enfotent.

Piula i piula, piularia
fins haver-la impressionat
i cap més cuc menjaria
per poder ser ben carat.

I la gent passa per sota
sense escoltar com canta,
sense sentir l'ocellassa,
que remou tant el claustre.